Per què tanquen les botigues?

Per què tanquen les botigues?

Fa temps que volíem escriure sobre el degoteig  de tancaments de botigues de carrer, però ens ha costat, no volíem simplificar. Volíem escriure de forma reflexiva, pensada i després d’haver treballat i compartit la situació, amb moltes botigueres i botiguers del nostre territori.

A Komercium treballem  diàriament tres persones que sumem més de 40 anys d’experiència en el sector comerç. Com a treballadores, directores d’establiments comercials i emprenedores d’aquest sector, podreu imaginar que l’actual situació, és un tema de debat constant a la nostra oficina.

No només en parlem entre nosaltres, també amb els nostres col·laboradors que ens ajuden amb la formació i la consultoria en comerç, la majoria són emprenedors d’aquest sector.

Les opinions sobre quines són les línies d’actuació en un futur llunyà són diverses, però quines són les causes de tants tancaments, són força coincidents. Aquí us deixem algunes de les conclusions del nostre equip:

El consumidor ha canviat 

És una obvietat que el model de consum és un altre, el consumidor actual no compra productes, viu experiències.

  • L’acte de comprar ha deixat de ser només una necessitat i ha esdevingut un acte lúdic.
  • El client potencial ja no escull una botiga  perquè venguin un producte determinat, sinó que s’hi ha de sentir identificat.
  • Està més informat dels productes del mercat que no pas molts venedors del sector. Això és degut al fàcil accés a la informació.
  • Sobre informat a través d’Internet i influenciat pel Social Media.
  • Però malgrat la grandíssima oferta de botigues on-line, encara valora molt l’assessorament i la professionalitat dels treballadors del sector.
  • Valora també, la immediatesa com un dels punts més importants que el fan decidir comprar en un lloc o un altre. També entre els punts més importants hi trobem: la gestió de canvis, devolucions i reclamacions.
  • Necessita comunicar-se pels canals digitals, a l’hora que sigui i des d’on sigui, tant si la botiga està oberta com si està tancada, per això utilitza aquests canals i no els tradicionals.
  • El consumidor, tot i que segueix consumint molt més del que necessita, cada vegada està més conscienciat a comprar en els establiments que tenen implantada una RSC, responsabilitat social corporativa. És  a dir, aquelles botigues compromeses, ja sigui amb el producte de proximitat, el territori, la sostenibilitat mediambiental, a la no explotació de mà d’obra en altres països…
  • Si detecta ineficàcia, no torna.
  • I és infidel per naturalesa.
  • Així que per seguir en el mercat, cal tenir en compte com a mínim aquests 10 punts, tot i que hi ha molts altres factors que influeixen en la decisió de compra.

 

Cal actualitzar els espais comercials

Fa uns anys una botiga era un establiment on es dispensaven productes, actualment la botiga és un espai experiencial on el client gaudeix de l’acte de comprar.

  • Una bona façana, un bon rètol i un bon aparador poden generar fins al 70% de les entrades a l’establiment i un 30% de les vendes.
  • No importa quins productes vengui, necessita transmetre als clients l’essència, la història i la filosofia del negoci.
  • És molt important dissenyar bé l’establiment, conèixer quin recorregut farà el client i com hem de posicionar els productes.
  • L’experiència de tocar, provar, degustar…, l’animen a efectuar una compra. Cal cuidar els espais on entren en contacte client i producte, com ara un emprovador o uns sala de degustacions. És aquí on es produeix la decisió de compra.
  • Els productes imant i estrella als extrems augmenten la circulació, per exemple. Cal estudiar bé com els combinem  per augmentar la venda creuada. Aquesta ha de ser intel·ligent i d’alt valor afegit a la venda principal.
  • No oblidar els espais de més difícil visualització, també són metres quadrats que s’han de rendibilitzar.
  • Implantar a la botiga tecnologies actuals que ajudin a agilitzar el procés de compra, disminuir estocs, interaccionar amb els productes i clients.

 

 Les persones són la força del  negoci

Segons l’últim cens d’establiments comercials a Catalunya, més del 90% del sector són empreses amb menys de 5 treballadors. I són ells justament, el primer contacte amb el client potencial. És important tenir en compte que la part humana és la més difícil de substituir tecnològicament.

  • Amb una bona gestió dels equips comercials, per petits que aquests siguin, s’aconsegueix compromís amb el negoci i en conseqüència, creixement. Com aconseguim gestionar de forma eficaç l’equip humà?

comunicació  →  formació  →  capacitació  → eines d’autoanàlisi  →  objectius  →  reconeixement

  • Hem de tenir una comunicació fluïda amb les persones que treballen a l’establiment i proporcionar-los formació continuada. Només les persones formades tenen la capacitació adequada per adaptar-se al nous i constants canvis del consumidor.
    Si proporcionem eines d’autoanàlisi, com per exemple els KPI’s (Key Performance Indicators o Indicadors  de gestió i venda), l’equip pot diagnosticar, avaluar  i trobar les eines necessàries per una millor organització, gestió i augment de vendes. Assolint així, els objectiu establerts en cada exercici i obtenir el reconeixement merescut d’una bona execució a una estratègia comercial.
  • En el sector comerç manca  aquesta professionalització d’equips comercials, habitualment el client ho relaciona amb ineficàcia per part del personal en l’exercici de l’assessorament i venda.
Aquest és un dels principals motius de migració de les vendes cap als canals digitals.

 

S’ha d’obrir camí a la jungla digital

La revolució digital, anomenada també com la tercera revolució industrial va començar a meitats del segle XX per canviar el món com fins llavors l’havíem entès. L’ús generalitzat d’internet i les xarxes socials a afectat  la forma de viure en tots els sentits.

La possibilitat d’obtenir informació a qualsevol hora i qualsevol lloc, fa que els consumidors expressin i exigeixin a les empreses les seves necessitats.

Aquests consumidors es coneixen com els triple WWW, I want what I want when I want it’. ( Jo vull el què vull, quan ho vull.)

Així doncs, les botigues com empreses que són, necessiten adaptar-se a la realitat.

Malauradament però, la falta de formació en aquest àmbit, fa que un percentatge molt alt, ja siguin treballadors o empresaris del comerç, vegin encara Internet com una amenaça i no pas com un canvi d’època.

  • Cal tenir uns objectius digitals marcats a curt i llarg termini per dissenyar una estratègia clara.
  • És essencial actualitzar la web. És la nostra casa digital, on rebem els clients potencials, on ens presentem. De la mateixa forma que un client s’identifica amb una botiga, també ho fa amb una web.
  • El consumidor actual busca proximitat, tant física com digital.
  • Treballar continguts de qualitat que aportin valor al producte, al servei. Comunicar-los a les xarxes amb una estratègia clara i efectiva.
  • Treballar amb eficàcia digitalment, fidelitzarà també físicament.
  • No és imprescindible tenir una botiga on-line, de fet en molts casos no és necessari. Però d’això ja en parlarem un altre dia, el tema és complex i mereix un article propi.

Lluitar contra els lloguers no actualitzats, el règim de treballadors per compte propi i la manca d’ajudes per adaptar-se a la nova era retail

  • En algunes ciutats el preu dels lloguers  per m2  es mantenen, o fins i tot són més elevats que fa uns anys, quan encara els canals digitals no eren portes obertes pels clients. Com dèiem al principi, el consumidor ha canviat, és una obvietat. Com també és una obvietat que la botiga física ja no és l’únic canal d’entrada, de descoberta, de gestió i encara menys de venda. Per tant,  la propietat dels locals haurà d’entendre que vivim una nova era retail i caldrà adaptar el preu del metre quadrat a la realitat de la venda física.
  • Com dèiem també a l’inici, més del 90% dels establiments comercials són empreses de menys de 5 treballadors, així doncs, un percentatge molt alt del comerç cotitza com a autònom. Les condicions de cotització a la seguretat social espanyola són obsoletes, és també amb diferència la més cara d’Europa i en conseqüència un fre a l’emprenedoria. Així doncs, no és d’estranyar que moltes botigues tanquin per jubilació sense tenir relleu generacional.
  • I per últim,  la falta d’ajudes econòmiques i incentius fiscals per part de les diferents administracions. Una lluita que només es pot dur a terme a través de l’associacionisme dels comerços per fer un front comú i exigir a les administracions tot el suport al comerç.

 

Bé, de ben segur que ens deixem molts aspectes importants, però el que tenim clar és que el comerç de carrer no morirà,  sinó que està en ple procés d’adaptació a un nou canvi d’època.

Que és difícil? Certament! Però si desapareix el comerç, les ciutats es queden sense ànima.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *