Ampliació d’horaris comercials, sí o no?

L’horari d’obertura del comerç de proximitat en ciutats i pobles de Catalunya, tradicionalment ha estat de jornada partida. Ja fa uns anys que això està canviant.

Les famílies han canviat, les jornades laborals també i d’una forma molt lenta, però molt insistent per part de la societat, es comença cada dia més, a conciliar vida professional i personal.

Sóc mare, gerent de botigues de roba i directora d’un institut de comerç. Sóc autònoma i intento conciliar tant com puc família i treball, algunes èpoques amb més èxit que d’altres.

Com a consumidora m’agrada el comerç de proximitat, botigues i botiguers que conec, establiments on sé que m’assessoraran amb professionalitat, que coneixen el producte, l’ofici i saben cuidar al client.

Però cada vegada em costa més anar a aquests tipus d’establiments a la meva ciutat.

El motiu principal són els horaris d’obertura al públic. Molts d’aquests establiments tanquen a les 13.30 i no tornen a obrir fins a les 17.00, tres hores i mitja de tancament a la meitat del dia. És cert que encara moltes famílies dinen a casa al migdia, en ciutats petites com la meva, Reus. Però d’altres no poden i dinen a la feina o més tard.

Treballadors i empreses intenten cada vegada més, fer jornades seguides o jornades partides amb menys descans al migdia per poder acabar abans. Moltes persones es troben que al sortir de treballar tot el centre de la ciutat està tancat, també el mercat.

En el meu cas que surto de treballar al voltant de les 14.30, per posar alguns exemples: últimament no he pogut anar a l’òptica a fer-me unes ulleres, ni comprar el dinar precuinat si dino a casa i no he tingut temps de fer-lo. No m’he comprat roba ni sabates, no he pogut escollir un llibre per les pròximes vacances, ni moltes altres coses al centre de la ciutat.

Així doncs, on comprar en aquesta franja horària?

Tornem a encetar el controvertit i vigent debat de sempre, centres comercials, compres on-line i grans superfícies.

Com a botiguera responsable de dirigir establiments comercials i un equip de vendes de deu treballadores, l’experiència al llarg dels anys, m’ha demostrat que facilitar la conciliació familiar i laboral a les treballadores i treballadors del comerç aporta beneficis i augmenta la productivitat.

Treballar a torns seguits i no amb un horari partit, permet conciliar. Per treballar a torns seguits s’ha d’ampliar l’horari al públic, de 10 a 11 hores d’obertura. Si són torns rotatius o torns fixes ja depèn del perfil de l’equip i de la botiga. No necessàriament ampliar horaris implica augmentar costos, es poden optimitzar els recursos humans de la botiga coneixent els històrics de tràfic i pics de venda.

També és cert i aquí haig de remarcar, que en establiments regentats per una o dues persones aquest model no és vàlid, almenys fins que no es pogués augmentar l’equip.

Tanmateix, en aquestes botigues caldria veure tràfic i pics, per valorar si l’horari tradicional és el més adient o no. Per exemple, en molts barris de Barcelona, on hi ha moltes botigues d’aquest tipus no s’obre a les 10.00 sinó a les 12.00 i es fa torn seguit. En cap cas dic que això sigui vàlid per totes les ciutats i pobles, sinó que caldria valorar si seria convenient canviar l’horari actual.

El que si mostren estudis recents, és que les persones que poden conciliar professió i família, valoren molt el seu lloc de treball, i per aquest motiu, estan disposades a formar-se per créixer professionalment.

Es comprometen i es responsabilitzen de la seva feina i del seu equip.

Formar-se, dignifica l’ofici del comerç, cohesiona equips, permet el creixement professional i per tant, el creixement empresarial, responsabilitza, disminueix costos. I sense cap mena de dubte, els treballadors formats en comerç augmenten facturació dels seus establiments comercials.

Parlar d’ampliació d’horaris en el món del comerç de proximitat és complicat i sóc conscient que la tradició i els hàbits costen molt de canviar. Però el client actual no és com el client de fa uns anys, els clients actuals són els “IWWIWWIWI”—“I want what I want when I want it” (Jo vull el què vull quan ho vull), i el comerç de proximitat s’haurà d’adaptar per sobreviure.

I per finalitzar, torno a l’altre costat, com a consumidora i client potencial de la franja de la meitat del dia. M’encantaria poder anar a les tres o a les quatre de la tarda a comprar als establiments de proximitat que tant i tant m’agraden, i no ho he deixat de fer malgrat els horaris. Ara per ara faig escapadetes de la meva jornada laboral, és l’únic avantatge que li he trobat a cotitzar com autònoma i per tant, no el desaprofitaré. Un altre dia ja en parlarem sobre aquest col·lectiu.